Arxiu d'etiquetes: Vida parroquial

Misión Popular

Esta semana en nuestro obispado han llegado doce hermanos procedentes de Aragón, País Vasco y de la Comunitat Valenciana. Han hecho la experiencia de ir a anunciar la Buena Nueva de Jesús Resucitado de dos en dos como dice el evangelio:
 “Y llamando a los Doce comenzó a enviarlos de dos en dos,      dándoles poder sobre los espíritus inmundos. Les ordenó que nada tomasen para el camino, fuera de bastón, ni pan, ni alforja, ni calderilla en la faja; sino: Calzados con sandalias y no vistáis dos túnicas.”
El día 4 fueron recibidos por nuestro obispo Mn. Agustí Cortés que les dio la bendición. De los doce que se han quedado en nuestra zona, tres parejas han sido ubicadas en nuestra parroquia y otras tres en la parroquia de Sant Josep Obrer de Sant Boi de Llo.
Han visitado Sant Miquel d’Olèrdola, Vilafranca del Panadés, La Granada, Sant Sadurní d’Anoia, Vallirana, Cervelló, Sant Andreu de la Barca, Molins de Rei, Sant Feliu de Llo., Sant Just Desvern, Esparreguera, Abrera, Olesa de Montserrat, Martorell y Sant Vicenç dels Horts.
Durante estos seis días han anunciado la Buena Nueva en primer lugar a los párrocos y después donde el párroco ha considerado más oportuno. Han visitado asilos, han anunciado por las calles y en las plazas, en los hospitales, etc.. que el Amor de Dios está presente y vivo en el día a día de nuestra historia personal en todos los hombres y mujeres que quieran acogerlo.
Ayer día 10 celebramos en nuestra parroquia unas vísperas como culminación de esta misión y los diferentes equipos explicaron sus experiencias en todos estos días: Dios está presente en nuestra sociedad, su misericordia dura por siempre, Él toca los corazones y se hace presente por medio de las personas que nos rodean.
Todos fueron acogidos en diferentes casas, conventos, parroquias, residencias,… ninguno tuvo que dormir en la calle, no pasaron hambre y pudieron vivir sin dinero y sin móvil.
Bendito sea el Señor que se manifiesta y nos regala experiencias como esta.

 

Condolença

Als familiars de la Sra. Montserrat Bosch Vendrell que va morí cristianament el proppassat dia 14 de juny,  als 85 anys d’edat.
Al mateix temps que l’encomanem al bon Déu perquè l’aculli a la seva casa, donem gràcies a Déu, pel testimoni d’una vida cristiana senzilla i alhora profunda,  que em pogut compartir durant molts i molts anys. Que des del cel segueixi intercedint per la nostra Comunitat cristiana de Sant Antoni de Pàdua.

Festivitat del Corpus Christi . 2017

Fotos de la festa (aquí)

 

Fa uns dies hem pogut tenir la satisfacció de conèixer i llegir amb fruïció l’opuscle, editat pel CPL, que va escriure el bisbe Pere Tena l’any 2010 amb motiu de la dedicació del temple de la Sagrada Família pel papa Benet XVI. Porta el títol Una casa, una taula, un sol cor, veritable catequesi anomenada «mistagògica» de la litúrgia de la dedicació d’un temple. Ens convé portar-lo aquí perquè la fraternitat cristiana, en la seva més perfecta realització, es verifica precisament en l’Eucaristia, a la qual el temple serveix com a casa.
La comunió d’amor que és l’Església té el seu cor en l’Eucaristia. Així com diem que el cor simbolitza el centre de la persona i és físicament el motor de la vida de tot el cos, així també afirmem que l’Eucaristia és el cor de l’Església, on batega la força de l’amor que ens aplega i ens agermana.
Per això, si s’entén bé, és certa l’afirmació que diu: «l’Església fa l’Eucaristia i l’Eucaristia fa l’Església». La nova fraternitat celebra la Missa i la Missa fa la nova fraternitat.
El bisbe Pere Tena subratllava dos elements ben importants. L’assemblea, la comunitat d’Església, està reunida fora del temple i entra processionalment per la porta; el temple és casa seva, perquè en ell celebra l’Eucaristia sobre l’altar que n’és el centre. Per això la litúrgia de la dedicació és integrada perfectament en la celebració de l’Eucaristia.
Tot constitueix un meravellós misteri de comunió. Els germans es reuneixen a la casa familiar, on tots i cadascú es troba com a la seva llar. Allà es troben i es reconeixen com a germans, asseguts al voltant de la mateixa taula, presidits per Jesucrist que els parla amb la Paraula il·luminadora de la vida i provoca diàleg de confessió de fe i de pregària. Allà s’actualitza el sacrifici de comunió entre Déu i els homes, la comunió que té en el sacrifici la seva màxima expressió. Allà es viu el que és més misteriós i profund: esdevenir un sol cor. […]
Agustí Cortés Soriano, Bisbe de Sant Feliu de Llobregat. Full Dominical, Any XIV, nº 25