Arxiu d'etiquetes: Església

Camí Neocatecumenal

EL CAMÍ NEOCATECUMENAL      (Pàgina oficial)

Responsable de les Comunitats:

Xavier Viñals i Viñals / Mail: vinalsvinals@gmail.com

Virgen del Camino Neocatecumenal

En paraules de sant Joan Pau II, el Camí Neocatecumenal és “un itinerari de formació catòlica vàlida per a la societat i els temps actuals”. Aprovat definitivament per Benet XVI el dia 11 de maig de 2008, el “Camí”, com tradicionalment se l’anomena, té els seus orígens entre els habitants de les barraques del barri de Palomeras Altas de Madrid, els quals, l’any 1964, van creure en l’Evangeli que, amb la Bíblia a la mà, els anunciaren dos laics que vivien amb ells: Francisco José (Kiko) Gómez-Argüello i Carmen Hernández. Quan Mn. Casimiro Morcillo, aleshores arquebisbe de Madrid, conegué aquest nou itinerari d’iniciació cristiana, animà els fundadors a portar-lo a les parròquies que el sol·licitessin. Fou així com el Camí es va difondre gradualment per l’arxidiòcesi de Madrid i per altres diòcesis espanyoles. L’any 1968 arribà a Roma i es pot dir que, d’aleshores ençà, no ha parat d’estendre’s per tot el món.

Posat sota la jurisdicció del bisbe diocesà, l’àmbit ordinari d’arrelament del Camí és la parròquia, dins de la qual és viscut en el si d’una petita comunitat que té com a model la Sagrada Família de Natzaret, lloc històric on el Déu fet home va créixer “en saviesa, edat i gràcia”, sotmès a Josep i Maria.

El Neocatecumenat consta de les catequesis inicials -que duren dos mesos i que tenen el seu punt culminant en l’anunci del kerigma o bona notícia de la salvació- i de l’itinerari neocatecumenal, dividit en diverses etapes, en què els neocatecúmens van revivint el baptisme que van rebre de petits, guiats per un equip de catequistes i sostinguts per la paraula de Déu, l’eucaristia i la vida en comunitat. A mesura que els germans d’una comunitat progressen en la fe, comencen a fer-se visibles els signes de la comunió, especialment el perdó i l’amor a l’enemic.

A la parròquia de Sant Antoni de Pàdua el Camí s’inicià l’any 1973 per voluntat del sacerdot salesià José León Echarri, qui, “tocat pel Senyor” (1), l’acollí amb entusiasme. Actualment en formen part més de dos-cents germans, joves i adults, distribuïts en deu comunitats.

(1) Ramón Alberdi: Los salesianos en Sant Vicenç dels Horts. 1895-1995, pàg. 352.

Parròquia salesiana

don-bosco-coloniaPARRÒQUIA SALESIANA
  • Parlar de parròquia animada per salesians és parlar de l’aportació original que aquests ofereixen dins d’una església particular.
  • Per tant, desenvolupar la identitat salesiana en la parròquia és una condició de vida per als salesians i un dret de l’Església a ser enriquida amb un do que la fa més universal i eficaç en la fermentació evangèlica del món.
  • Quan un Bisbe demana als Provincial dels salesians de la Zona de Barcelona que es facin càrrec d’una parròquia i ells accepten és, normalment, perquè s’ha constatat per les dues parts la condició d’una feliç convergència entre el carisma i el sistema educatiu de Don Bosco i les necessitats pastorals del territori. Actualment són 16 les parròquies i santuaris animats pels salesians en el territori de Catalunya, Balears i Osca.
  • En principi, tots els trets d’una parròquia salesiana estan descrits a la “Proposta Educativa de les Parròquies confiades als salesians”.
Principis de la proposta educativa de les Parròquies confiades als Salesians:
  • Una parròquia amb una opció preferencial pels joves, i els més pobres, com a eix transversal que impregna tota la vida de la comunitat parroquial.
  • Una parròquia amb una opció popular, i per tant, integrada en el barri.
  • Que és situa al barri com a centre d’evangelització, fomentant la centralitat del Crist, de l’Eucaristia i el paper peculiar de Maria. En aquesta evangelització, procura ser punt de referència especialment dels allunyats.Maria Auxiliadora22
  • Que desenvolupa la seva tasca evangelitzadora des de l’educació i la promoció integral de la persona (humana i cristiana).
  • Una parròquia que vetlla contínuament per ser comunitat i que es viu l’acollida a les persones, l’atenció als grups i l’esperit de família. Per això crea l’harmonia entre tots els grups, tot procurant la promoció dels propis de la família salesiana.
  • Una parròquia, que en la nostra situació social actual, fa una opció per les persones nouvingudes, especialment els joves i les seves famílies, afavorint la interculturalitat i el diàleg interreligiós.
La parròquia animada per salesians té com a responsable la Comunitat Religiosa Salesiana.
  • A ella se li confia la missió.
  • De l’esperit comunitari en deriva una visió de servei orgànic i corresponent de l’evangelització.

Comunitat Cristiana

LA PARRÒQUIA, COM A COMUNITAT CRISTIANA ÉS:
  • Una Església-comunitat de persones, convocada i reunida per iniciativa de l’Esperit del Senyor. La força que les uneix és la fe en Jesucrist, que es manifesta en l’amor a Déu i en la caritat mútua.

    Sant Vicenç dels Horts
    Parròquia Sant Antoni de Pàdua
  • Una comunitat-servei. L’Església existeix per al món i s’identifica per la missió que té en el món: anunciar Jesucrist com a salvació, amb paraules i obresé
  • Una comunitat carismàtica on els membres, persones i grups, han estat enriquits per l’Esperit amb dons i gràcies diferents i complementàries.
TRETS QUE CARACTERITZEN LA PARRÒQUIA COM A ESGLÉSIA LOCAL:
  • La diocesanitat. La parròquia, cèl·lula de l’Església local, realitza la seva missió en comunió amb el Bisbe que presideix la diòcesi i en comunió amb les altres parròquies i organismes pastorals diocesans.
  • La territorialitat. La comunitat cristiana parroquial encarna l’Església en un territori concret, com a centre animador que dóna sentit eclesial als diversos grups i comunitats que hi existeixen.
  • La globalitat de la seva missió. La parròquia realitza una funció integral, ja que acompanya les persones i famílies al llarg de la seva existència, en l’educació i creixement de la seva fe, i les acull a totes qualsevol que sigui el seu ritme i vivència de la fe.
  • La amplitud i pluralitat. La parròquia acull tot el poble de Déu i ofereix al creient la pertinença eclesial pel simple fet d’estar batejat.
  • La complementarietat. Encara que la parròquia contingui totes les dimensions de l’eclesialitat, per a realitzar-les necessita l’ajuda i la col·laboració mútua amb altres entitats religioses i institucions civils.
LA PARRÒQUIA COM A COMUNITAT ÉS:
  • Una comunió de comunitats. La parròquia promou i integra comunitats amb estil i qualitat pròpies, que es converteixen en manifestacions d’una vida cristiana unitària i nascuda de la comunió, que es realitza i se significa d’una manera especial en l’eucaristia dominical.
  • Una comunitat corresponsable. La parròquia, com tota l’Església, és de tots els batejats per dret adquirit en un mateix baptisme; tanmateix no tots els fidels exerceixen de la mateixa manera aquesta comú corresponsabilitat, sinó que en la comunió a cadascú li correspon una tasca, que neix de la seva específica vocació o do de l’Esperit Sant. La seva dinàmica és de comunió en la diversitat.
  • Una comunitat presidida pels preveres. Ells són els primers col·laboradors del Bisbe i participen, per tant, de la seva missió d’ensenyar, santificar i regir.
La parròquia, com a comunitat eclesial, té a Jesucrist per cap i a Maria, com model i Mare de l’Església.