2ª Semana d’Advent

2ª Setmana d’Advent – Mt. 3, 1-12
Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea dient:
-Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.
De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia:
-És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes.
Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va dir:
–Cria d’escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s’acosta? Doneu els fruits que demana la conversió, i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era; entrarà el blat al graner, però cremarà la palla en un foc que no s’apaga.

Advent: Mirant vers Nadal

Futur. Durant l’Advent exercitem l’espera, l’esperança. Exercitem les actituds pròpies de qui viu d’una promesa: Déu serà amb nosaltres (Is 7,14). Però no és una mirada al futur per fugir del món que potser no ens agrada.
Passat. Advent ens fa tenir present el passat tot preparant el Nadal (=naixement) del Fill de Déu, l’acompliment de la promesa (Mt 1,23). Però no és una mirada al passat per fugir del món que potser no ens agrada.
Present. El present de llumetes i ornaments de Nadal ens pot tapar el present real. De manera que els pastors ja no seran els pobres que acullen la novetat sinó unes figuretes bucòliques i entranyables però irreals, i els àngels deixaran de ser transmissors de la Bona Notícia sinó uns personatges que conten contes molt bonics però que els adults no es creuen.

L’Advent és per a ressituar-nos en el món. En el món i en el present. En aquest món on sembla que dominen valors que no ens diumenge1deixen viure humanament. En aquest món en el qual tenir un treball digne és difícil, on la crisi global és excusa per a retallar l’Estat del benestar…
Advent és temps per fer renéixer l’esperança tot vivint en aquest món. És temps per a escoltar bones notícies en una societat on la distracció només ens permet d’escoltar la part lletja de la realitat. És temps per a refer la il·lusió perquè el Fill de Déu hi ve i n’espera molt de l’encontre amb nosaltres.

Advent és temps per a tornar a creure. Creure de debò que Déu respon a la humanitat que el necessita. I que hi respon venint a viure en aquest món. I que hi ve fent-se home pobre, fent-se home víctima de les injustícies, fent-se un –infant– dels qui no compten.
Advent és temps per a refer l’amor (que humanitza). El Fill de Déu es fa home, es fa germà de tothom, dels pobres… ¿Per què no ens en fem nosaltres si creiem en ell?

  • Aquest “vetllar” per a donar fruit consisteix a:
    estar atent al que passa a l’entorn i en el món en general
    discernir (amb els altres) per a descobrir quina és la voluntat de Déu en cada situació
    pregar (Mt 26,41).
    Josep Mª Romaguera.

TEMPS D’ADVENT

1ª Setmana d’Advent – Mt. 24, 37-44
Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l’home. Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca; no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se’ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l’home. Llavors hi haurà dos homes al camp: l’un serà pres i l’altre deixat;  i dues dones que moldran a la mola: l’una serà presa i l’altra deixada.  Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.

Trobada de voluntaris de Càritas Catalunya

“TRANSFORMEMOS LA SOCIEDAD DESDE LA MISERICORDIA”.

El pasado sábado, 22 de octubre, un grupo de voluntarios de Cáritas de Sant Vicenç asistimos en Tarragona a la Tercera Trobada de Càritas Catalunya. De nuestra parroquia de Sant Antoni de Pàdua participaron Angela Morin y Ramiro Sangüesa.captura

Entre los intervinientes estuvo Carmen Borbonés, Presidenta de Cáritas Catalunya, que glosó el lema: “El mensaje de Jesús ha acompañado a generaciones de personas”.

Mons. Juan José Omella, arzobispo de Barcelona, y responsable episcopal de Cáritas de Catalunya, expresó su agradable sorpresa por la presencia de tantos “voluntarios”.

Imanol Zubero, profesor de la Universidad del País Vasco, resaltó que los “voluntarios” hemos de mirarnos y mirar con misericordia.

Mosén Miguel Barberá dijo que la esencia de Cáritas es ser la mano extendida o alargada de los cristianos en favor de los más necesitados de la sociedad, insistiendo, en que los “voluntarios” hemos de hacer el “trabajo bien hecho” y cumpliendo siempre como profesionales.

El acto final fue la celebración de la Eucaristía presidida por el Arzobispo de Tarragona Mons. Jaume Pujol.