Missio ad gentes

Avui a la nostra parròquia, que és missionera arreu del mon, s’ha realitzat l’enviament d’un matrimoni Captura de pantalla 2016-06-19 a las 10.47.51en José i la Mª Antonia que aniran de missio ad gentes a una ciutat francesa de Pamiers a prop de Tolosa (França).

Allà la seva missió consisteix a anunciar la Bona Nova de l’Evangeli.
Us expliquem que és això de la missio ad gentes a sota de la fotos.

IMG_4476 IMG_4475

La “misión a los gentiles” hace referencia a los lugares donde no está presente el Evangelio, donde hay que realizar la “primera evangelización”. San Pablo dice: «Iremos a los gentiles», ad gentes, en latín.
Podemos distinguir dos tipos de lugares en los que es necesaria esta evangelización: zonas pobres donde, por lo general, la gente está bautizada y tienes una religiosidad natural y un gran devocionismo popular y, en segundo lugar, ciudades en que la secularización ha hecho verdaderos estragos y apenas queda casi nada de la Iglesia católica.
[…]
Juan Pablo II, en el VI Simposio de los Obispos Europeos de 1985, señaló que para responder a la secularización de Europa era necesario «volver al primer modelo apostólico». Esto es: los primeros cristianos cuando tuvieron que salir de las sinagogas se reunían en las casas para recibir la instrucción de los apóstoles, para la fracción del pan y para las oraciones, como leemos en los Hechos de los Apóstoles.
Así las «missio ad gentes», a imitación de este primer modelo, se reúnen en las casas en medio de los no bautizados. Cada una de ellas está constituida por un presbítero y tres o cuatro familias con numerosos hijos hacen presente una comunidad cristiana que debe arrojar en medio de los paganos los signos que llevan a la fe: el amor y la perfecta unidad*.

*KIKO ARGÜELLO, El Kerigma, Edit. Buenas Letras, Alcobendas Madrid, 2012, pág. 128-130.

Projecte Raquel

Projecte Raquel

L’avortament està causant cada vegada més estralls en la societat. Testimoni d’això és l’Església, a qui van moltes de les persones que pateixen després d’un avortament. Per això, cada vegada més diòcesis espanyoles s’estan interessant a implantar Projecte Raquel, un itinerari de sanació post-avortament que combina l’atenció psicològica i espiritual. En l’últim trimestre, Projecte Raquel ha arribat a cinc noves diòcesis, entre elles Barcelona. Amb elles, ja són 20 les que l’ofereixen.

El Projecte Raquel té com a finalitat oferir a les persones implicades en un avortament provocat atenció individualitzada mitjançant una xarxa diocesana de mossèns, consellers i psicòlegs i psiquiatres. L’atenció individualitzada implica l’acompanyament en un procés psicològic i espiritual de sanació i reconciliació.

Què diu Papa Francesc sobre l’avortament?
Llegim EG n. 214:
“Precisament perquè és una qüestió que fa a la coherència interna del nostre missatge sobre el valor de la persona humana, no ha d’esperar-se que l’Església canviï la seva postura sobre aquesta qüestió. Vull ser completament honest respecte d’això. Aquest no és un afer subjecte a suposades reformes o «modernitzacions». No és progressista pretendre resoldre els problemes eliminant una vida humana. Però també és veritat que hem fet poc per acompanyar adequadament les dones que es troben en situacions molt dures, on l’avortament se’ls presenta com una ràpida solució a les seves profundes angoixes, particularment quan la vida que creix en elles ha sorgit com a producte d’una violació o en un context d’extrema pobresa. Qui pot deixar de comprendre aquestes situacions de tant de dolor?”

Festa de Sant Antoni de Pàdua

Avui a totes les Eucaristies s’ha fet la benedicció dels “panets” de Sant Antoni. Totes les famílies han recollit el pa de Sant Antoni.

IMG_4447

BENEDICCIÓ DELS PANETS DE SANT ANTONI

Déu i Pare nostre, que ho ompliu tot amb la vostra benvolença,
us demanem que ens vulgueu beneir, nosaltres que som fills/es vostres.
Mireu complagut aquests pans que ara compartirem en memòria de Sant Antoni de Pàdua.
Tenir pa, Senyor, és signe d’aliment, de vida, d’abundància.
Que les nostres persones i famílies estiguin plenes de vida que ens porta la vostra gràcia.IMG_4446
Que el nostre esperit es vegi sempre saciat amb el Pa de la Vida que és l’Eucaristia.
Que abundem en obres d’amor i de caritat envers els altres.
Que sapiguem sempre compartir els dons que vos ens doneu,
fruits també de l’esforç i del nostre treball.
Doneu-nos la pietat, l’alegria i la generositat de Sant Antoni.
Us ho demanem per Jesucrist Senyor nostre. Amén.

Una llarga història

1974_1La presencia dels Salesians a Sant Vicenç dels Horts es remunta al segle passat:
Primer de tot, s’hi va establir el Seminari per cursar els estudis de Filosofia i Magisteri, en els terrenys que actualment ocupa l’Escola Salesiana. Alguns seminaristes, a més dels estudis Eclesiàstics, feien classe en un edifici annex anomenat les “Escuelitas”.
Arran del trasllat del Seminari de Filosofia a Sentmenat s’hi va construir, de nou, l’Escola Salesiana actual, on s’hi fan els estudis de Formació Professional, Secundària i Batxillerat.
Els salesians tenien aleshores una capella que era freqüentada pels veïns o s’hi celebraven les misses dominicals.

A partir del d’abril de 1969 la parròquia de Sant Vicenç Martir va ser dividida en tres zones i va ser el motiu principal pel qual es va crear la nostra parròquia.
El primer mossèn que la va assistir va ser D. Manel García Nicolás.
Va ser en aquest moment que 1974_2els salesians van entrar de ple a la parròquia de Sant Antoni de Pàdua, per ajudar a Mossèn Manel que va trobar en els salesians una gran col·laboració i una veritable amistat
En un primer moment la “Guarderia infantil” servia de capella per celebrar-hi els dissabtes, diumenges i festius les misses, o l’ermita-església de Sant Antoni.
En el barri de la Guàrdia el mossèn va adquirir dos locals, lloc on les Filles de Maria Auxiliadora van organitzar esplais i on també se celebrava les misses dominicals. També va adquirí un local i uns terrenys en el barri de la Vinyala on es va crear un barracó pensant ja en la futura construcció de la parròquia.
Finalment, quan al gener de 1972 Mossèn Manel va ser destinat a Sant Andreu de la Barca, l’arxidiòcesi de Barcelona va demanar a la congregació salesiana que assumís la responsabilitat de la parròquia.
Malgrat tot això va estar tres anys Mossèn Lluís Alonso com a rector en funcions (1972-1975) ajudat pels salesians Román Torrabella y José León Echarri, realitzan una gran tasca i una acció pastoral molt acurada.

La parròquia sorgirà en el nou barri de la Vinyala pel creixement urbanístic dels voltants de l’Escola Salesiana, amb una gran població provinent de la immigració.
La nostra parròquia té una església senzilla i funcional, que facilita l a participació litúrgica i comunitària i està dedicada a Sant Antoni de Pàdua.
Disposa també d’una capella del Santíssim, una sala de reunions i dependències de Càritas. Les reunions de catequesi i d’altres grups es fan en uns locals de l’Avinguda de Torrelles, que disposen de diferents espais.

La parròquia té centres de culte en dos barris perifèrics de Sant Vicenç dels Horts. Un es troba al barri de La Guàrdia, al Centro Amigos, atès per les Salesianes. L’altre és el barri de Sant Antoni amb la capella i el centre d’Esplai per adults.