Sant Antoni de Pàdua

Biografia
Tot i l’apel·latiu de Pàdua, va néixer a Lisboa l’any 1195, al si d’una família noble que descendia del croat Godofreu de Bouillon. El seu nom de baptisme era el de Fernando Martins de Bulhões e Taveira Azevedo. Va educar-se a l’escola catedralícia de Lisboa. En contra dels desitjos de la família, va ingressar a l’abadia agustina de São Vicente de Fora, als afores de Lisboa, els monjos de la qual eren coneguts per la dedicació a l’estudi.san_antonio_padua
Va estudiar-hi teologia (especialment autors com Sant Jeroni, Agustí, Gregori el Gran i Bernat de Claravall) i les Sagrades Escriptures, a més d’autors clàssics com Ovidi i Sèneca. Va continuar els estudis a l’abadia de la Santa Creu de Coïmbra, amb el permís dels seus superiors. Allí va ser ordenat prevere.
L’estiu de 1220 van arribar a la ciutat les restes d’un grup de franciscans que havien estat martiritzats al Marroc. L’efecte d’això va fer que deixés els agustins i entrés a l’Orde Franciscà. Llavors va adoptar el nom d’Antoni, en honor de Sant Antoni Abat a qui estava dedicada l’ermita franciscana on vivia. Va anar al Marroc, a demanda seva, però va ser enviat cap a Europa per problemes de salut. De camí de retorn, el seu vaixell va ser desviat pels vents i va arribar a Sicília, on va trobar els franciscans de Messina que anaven al capítol general de l’orde que tindria lloc a Assís, on els va acompanyar.
Va ser enviat com a prevere a una petita ermita de les muntanyes de Montepaolo, i, passat un any de retir, el 1222 va començar la seva activitat com a predicador, viatjant per tot el nord d’Itàlia i el sud de França. A la Romanya predicà contra el catarisme. Va ensenyar teologia a Bolonya i després es va establir a Tolosa, Montpeller i Cuges-les-Pins. Va ser conegut com a Doctor Evangèlic i va escriure sermons en llatí per a totes les festes de l’any, conservats encara. Francesc d’Assís, a qui va conèixer, el nomenà mestre en teologia en consideració als seus grans dots de predicador i al nombre de conversions que va aconseguir.
En 1226, era custodi de Llemotges i en 1227, ja mort Francesc d’Assís, va ser nomenat provincial d’Itàlia del Nord, continuant la seva predicació contra el catarisme. En 1230, va renunciar al càrrec de provincial i va ser enviat a Roma, on aconsellà el papa Gregori IX en la qüestió de la validesa del testament de Sant Francesc d’Assís.
El 1231, va ser enviat a Pàdua (Venècia) i prosseguí la predicació durant la Quaresma. Va morir d’esgotament el 13 de juny a Arcella, prop de Pàdua. Era ja tan popular com ho és a hores d’ara pels molts favors i gràcies que els catòlics li atribueixen.

Visitadors de malalts

LA PASTORAL DELS MALALTS
Els malalts de la parròquia de Sant Antoni de Pàdua són atesos pel rector, el vicari i una dotzena de visitadors, homes i dones.
L’acció dels visitadora consisteix fonamentalment a fer companyia al malalt -tant a casa seva com a les residències i hosp58f3c0_enfermo-slideitals de la comarca-, pregar amb ell i, quan el malalt ho demana, portar-li la comunió, un servei, aquest últim, de què normalment s’ocupen el rector i el vicari. En una d’aquestes residències (1) el rector preside una eucaristia quinzenal a què sol assistir un grupo nombrós de residents. Els visitadors s’acostumen a reunir cada dos mesos amb l’objectiu d’actualitzar les llistes de malalts i analitzar les  necessitats d’ordre espiritual i, si cal, material de cada un d’ells.
Un cop l’any, durant la cinquantena pasqual, el mateix grup prepara la celebración comunitària de la unció dels malalts, que té lloc en el decurs de la missa de les 11.00 h que cada diumenge se celebra a l’església de la Vinyala. D’altra banda, i sempre que el delegat diocesà de Pastoral de la Salut els convoca, els visitadors acudeixen a la Casa de l’Església de Sant Feliu de Llobregat per compartir les seves experiències i inquietuds amb agents d’aquesta pastoral i visitadors d’altres parròquies.

(1) Centre Residencial SOPHOS de Sant Vicenç dels Horts.

Preparació al matrimoni cristià

Cursets Prematrimonials.

A la nostra Parròquia, som un grup de quatre matrimonis que a nivell d’Arxiprestat fem aquest servei a l’Església, que consisteix amb preparar aquelles parelles que s’han apropat a la Església demanant el Sagrament del Matrimoni.alianzas-oro-joyas-10704-MLA20033241707_012014-Y

Cal tenir en compte que demanar el Sagrament del Matrimoni avui, en molts casos, es tota una acte de valentia per la seva part, dons la societat que ens envolta, no es molt de rebre el Sagrament del Matrimoni. Opten per altres formes.

Els reunim amb varis grups de les Parròquies de l’Arxiprestat de Sant Vicenç dels Horts i els expliquem el que suposa contraure aquest Sagrament.

En molts casos son parelles molt allunyades que desco
neixen que és l’Església i quin és el pas que han demanat de fer.

Aquest es el moment en que s’intenta explicar, des del punt de vista de la Església, que suposa prendre aquesta decisió a la seva vida.

Com diu l’Evangeli cal anunciar a temps i destemps. Fen referència a aquesta qüestió, cal dir que sempre sortim molt contents després de les tres xerrades que els fem, dons el Senyor ens concedeix de poder explicar-los des de la nostra experiència, quin ha estat el pas que ha fet en Senyor a les nostres vides de Matrimoni. Poder veure com més d’un d’ells entén l’Església i la figura de Crist d’altre manera que fins ara entenia i poder donar pistes perquè a la seva vida matrimonial, si ells ho volen, poden aferrar-se i posar-se en mans de Déu.

Els parlem de la necessitat de l’oració, del Sagrament del Matrimoni com a elecció que han decidit fer a les seves vides i de la vida de cada dia i la seva relació amb tota la societat que els envolta. Relació amb la família, fills, treball, diners etc. etc.

Aquesta es la nostra missió dins de la Església, que Déu ens ha concedit de fer i que estem molt agraïts, dons ens permet de poder veure quan gran es el Senyor i quantes meravalles ha fet Ell amb nosaltres, no com una teoria sinó  com un testimoni que gràcies al Senyor i a l’Església, avui podem estimar-nos i ser feliços a pesar de les dificultats dels entrebancs de cada dia.

Vaja tot un regal.