Arxiu de la categoria: Una llarga història

Una llarga història

1974_1La presencia dels Salesians a Sant Vicenç dels Horts es remunta al segle passat:
Primer de tot, s’hi va establir el Seminari per cursar els estudis de Filosofia i Magisteri, en els terrenys que actualment ocupa l’Escola Salesiana. Alguns seminaristes, a més dels estudis Eclesiàstics, feien classe en un edifici annex anomenat les “Escuelitas”.
Arran del trasllat del Seminari de Filosofia a Sentmenat s’hi va construir, de nou, l’Escola Salesiana actual, on s’hi fan els estudis de Formació Professional, Secundària i Batxillerat.
Els salesians tenien aleshores una capella que era freqüentada pels veïns o s’hi celebraven les misses dominicals.

A partir del d’abril de 1969 la parròquia de Sant Vicenç Martir va ser dividida en tres zones i va ser el motiu principal pel qual es va crear la nostra parròquia.
El primer mossèn que la va assistir va ser D. Manel García Nicolás.
Va ser en aquest moment que 1974_2els salesians van entrar de ple a la parròquia de Sant Antoni de Pàdua, per ajudar a Mossèn Manel que va trobar en els salesians una gran col·laboració i una veritable amistat
En un primer moment la “Guarderia infantil” servia de capella per celebrar-hi els dissabtes, diumenges i festius les misses, o l’ermita-església de Sant Antoni.
En el barri de la Guàrdia el mossèn va adquirir dos locals, lloc on les Filles de Maria Auxiliadora van organitzar esplais i on també se celebrava les misses dominicals. També va adquirí un local i uns terrenys en el barri de la Vinyala on es va crear un barracó pensant ja en la futura construcció de la parròquia.
Finalment, quan al gener de 1972 Mossèn Manel va ser destinat a Sant Andreu de la Barca, l’arxidiòcesi de Barcelona va demanar a la congregació salesiana que assumís la responsabilitat de la parròquia.
Malgrat tot això va estar tres anys Mossèn Lluís Alonso com a rector en funcions (1972-1975) ajudat pels salesians Román Torrabella y José León Echarri, realitzan una gran tasca i una acció pastoral molt acurada.

La parròquia sorgirà en el nou barri de la Vinyala pel creixement urbanístic dels voltants de l’Escola Salesiana, amb una gran població provinent de la immigració.
La nostra parròquia té una església senzilla i funcional, que facilita l a participació litúrgica i comunitària i està dedicada a Sant Antoni de Pàdua.
Disposa també d’una capella del Santíssim, una sala de reunions i dependències de Càritas. Les reunions de catequesi i d’altres grups es fan en uns locals de l’Avinguda de Torrelles, que disposen de diferents espais.

La parròquia té centres de culte en dos barris perifèrics de Sant Vicenç dels Horts. Un es troba al barri de La Guàrdia, al Centro Amigos, atès per les Salesianes. L’altre és el barri de Sant Antoni amb la capella i el centre d’Esplai per adults.

Sant Antoni de Pàdua

Biografia
Tot i l’apel·latiu de Pàdua, va néixer a Lisboa l’any 1195, al si d’una família noble que descendia del croat Godofreu de Bouillon. El seu nom de baptisme era el de Fernando Martins de Bulhões e Taveira Azevedo. Va educar-se a l’escola catedralícia de Lisboa. En contra dels desitjos de la família, va ingressar a l’abadia agustina de São Vicente de Fora, als afores de Lisboa, els monjos de la qual eren coneguts per la dedicació a l’estudi.san_antonio_padua
Va estudiar-hi teologia (especialment autors com Sant Jeroni, Agustí, Gregori el Gran i Bernat de Claravall) i les Sagrades Escriptures, a més d’autors clàssics com Ovidi i Sèneca. Va continuar els estudis a l’abadia de la Santa Creu de Coïmbra, amb el permís dels seus superiors. Allí va ser ordenat prevere.
L’estiu de 1220 van arribar a la ciutat les restes d’un grup de franciscans que havien estat martiritzats al Marroc. L’efecte d’això va fer que deixés els agustins i entrés a l’Orde Franciscà. Llavors va adoptar el nom d’Antoni, en honor de Sant Antoni Abat a qui estava dedicada l’ermita franciscana on vivia. Va anar al Marroc, a demanda seva, però va ser enviat cap a Europa per problemes de salut. De camí de retorn, el seu vaixell va ser desviat pels vents i va arribar a Sicília, on va trobar els franciscans de Messina que anaven al capítol general de l’orde que tindria lloc a Assís, on els va acompanyar.
Va ser enviat com a prevere a una petita ermita de les muntanyes de Montepaolo, i, passat un any de retir, el 1222 va començar la seva activitat com a predicador, viatjant per tot el nord d’Itàlia i el sud de França. A la Romanya predicà contra el catarisme. Va ensenyar teologia a Bolonya i després es va establir a Tolosa, Montpeller i Cuges-les-Pins. Va ser conegut com a Doctor Evangèlic i va escriure sermons en llatí per a totes les festes de l’any, conservats encara. Francesc d’Assís, a qui va conèixer, el nomenà mestre en teologia en consideració als seus grans dots de predicador i al nombre de conversions que va aconseguir.
En 1226, era custodi de Llemotges i en 1227, ja mort Francesc d’Assís, va ser nomenat provincial d’Itàlia del Nord, continuant la seva predicació contra el catarisme. En 1230, va renunciar al càrrec de provincial i va ser enviat a Roma, on aconsellà el papa Gregori IX en la qüestió de la validesa del testament de Sant Francesc d’Assís.
El 1231, va ser enviat a Pàdua (Venècia) i prosseguí la predicació durant la Quaresma. Va morir d’esgotament el 13 de juny a Arcella, prop de Pàdua. Era ja tan popular com ho és a hores d’ara pels molts favors i gràcies que els catòlics li atribueixen.