Arxiu de la categoria: L’Església, viu!

III – DIUMENGE DE QUARESMA

HOMES I DONES NOUS
Posa’t en el lloc de la samaritana. Vas a buscar l’aigua i t’has trobat amb Jesús, cansat, al costat del pou. El cor de l’home, simbolitzat per la samaritana; el pou misteriós; Jesús Font d’aigua! En aquesta escena es reflecteix cadascuna de les nostres vides, la humanitat sencera¡.
La dona busca aigua perquè té set. Com cada un de nosaltres. Només més tardes ens adonarem que en la nostra set (de felicitat, de reconeixement, de plenitud, de salvació) hi era Jesús donant-nos set de quelcom més gran.
Quina set profunda hi ha en tu que et fa estar insatisfet? Té alguna cosa a veure amb Déu ?.
El diàleg entre Jesús i el cor humà (l’home i la dona) sembla un diàleg de sords. Jesús parla de l’aigua de l’Esperit Sant, reservada per a la vinguda del Messies, la que ens transforma per dins i ens fa viure la relació amb Déu “en esperit i veritat”. La dona no entén, perquè l’essencial només s’entén quan un neix de nou, quan es produeix la il·luminació interior, i ha començat a desitjar sense entendre, a demanar el do que Jesús promet.
No n’hi ha prou a desitjar, ja que sempre desitgem en funció de les nostres necessitats. Per això hi ha un moment clau en aquest procés de transformació interior: quan ens deixem jutjar per Jesús i ens trobem, nus, davant la nostra pròpia veritat.
“Has tingut cinc marits,” és el que Jesús li descobreix a aquella dona. I l’ amor veritable només és el que neix de Déu, el que es rep de Déu com a do i font que no depèn dels nostres desitjos, ni esforços, ni bones obres, ni expectatives de felicitat.
Viure del do. En això consisteix la fe, l’adoració de Déu en Esperit.
La veritable conversió està en aquest pas del desig a la fe, en ser sobrepassats per la Gràcia. Pau del cor, que no viu de desitjos, sinó d’humil agraïment.

II – Domingo de Cuaresma

TRANSFIGURADOS

Deseamos convertirnos, pero tenemos miedo. El camino no es de rosas. No lo fue para Jesús, ni para sus discípulos. El miedo nos acobarda.

La solución no está en hacernos los fuertes. Cuando el punto de referencia es el Crucificado, cuando el Mesías nos dice que “hay que perder la vida para ganarla”, más vale ser realistas y quedar desconcertados como Pedro y los discípulos.

La TRANSFIGURACIÓN es la respuesta de Dios-Padre al miedo de los discípulos y de Jesús mismo. Hemos de suponer que Jesús no sabía de antemano su destino trágico en el Calvario. Lo fue descubriendo a la luz de la oposición y rechazo que generaba su mensaje. Por eso tiene necesidad de retirarse al monte con sus íntimos, porque tenía miedo y quiso encontrar en el Padre luz y fortaleza.

Después de oración prolongada, los discípulos vieron como salía transfigurado, convertido en un hombre nuevo, decidido a subir a Jerusalén, asumiendo hasta el final las consecuencias de su vocación como Mesías, iluminado por la certeza interior de que estaba en las mejores manos, en las de Dios su Padre.

De este modo Jesús llevaba a término la historia de la fe, iniciada con Abrahán (primera lectura). Todos los testigos de Dios, los discípulos de Jesús, Pablo y Timoteo (segunda lectura) aprendieron a creer, obedeciendo, abandonando seguridades y fiándose de las promesas de Dios, más allá de sus miedos y de sus previsiones.

Igualmente nosotros, allí donde el Señor nos coloca, allí nos espera, fuertes y fieles, apoyados no en nosotros mismos, sino en la certeza que nos da el amor de Dios que Jesús nos ha revelado.

Dedica un tiempo de silencio a hacerte consciente de tus miedos, y haz oración con ellos. Pero como Jesús poniendo la mirada en el Padre, confiando y entregándote a su voluntad.

I – Diumenge de Quaresma

LES TEMPTACIONS DE JESÚS I  LES NOSTRES.

En el primer diumenge de Quaresma és clàssica la referència a les temptacions que Jesús experimenta en el desert, testimoni de la seva naturalesa humana i acreditació per a dir-nos una paraula d’ànim a nosaltres quan ens veiem submergits en les nostres temptacions.

Considera les temptacions sofertes per Jesús en la quarantena del desert: “Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es converteixin en pa”, “Si ets Fill de Déu tira’t daltabaix …”, “Tot això et donaré, si et postres i em adoris … “

Les temptacions de Jesús resumeixen les dimensions essencials de la nostra vida com a creients: les relacions amb Déu, amb les persones i amb els béns.

En veure com Jesús venç la temptació també nosaltres tenim la força del que va vèncer el Temptador, ens redimí del pecat i ens convida al combat contra el mal.

En aquest sentit la Quaresma és també per a nosaltres temps de desert que ens convida a fer front al Temptador amb l’adoració a l’únic Déu, la solidaritat i el domini sobre un mateix.

Per aquest combat ens cal portar a la memòria el manament principal: “Escolta Israel … Estima el Senyor el teu Déu amb tot el cor”. “Amb tota l’ànima, amb totes les forces …” I ens cal, també, recordar els consells del Mestre: “Quan dejuneu no feu un posat trist”. “Quan preguis, tanca’t amb pany i clau i prega al teu Pare”. “Quan facis almoina: mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta”.

A LES PORTES DE LA QUARESMA

El proper dia 1 de març de 2017 s’obrirà la porta de la Quaresma amb un gest senzill i alhora carregat de significació: la imposició de la cendra. Pera molts cristians “la cendra” és un moment important. I certament té el seu sentit. Però no es tracta d’acostar-se a la Quaresma i tot seguit marxar. Lo important és acostar-se i entrar en el camí quaresmal amb un esperit senzill, com la mateixa cendra ens indica. Per importants que ens considerem, venim del fang i en fang ens convertirem. Saber d’on venim qui som i on anem és el que exigeix una vida de coherència sense prepotència. Vestits de cendra ens presentem davant el Déu viu per a caminar a la seva presència i deixar-nos convertir per la seva gràcia.