Mostra totes les entrades de PARRÒQUIA SANT ANTONI DE PADUA

Visitadors de malalts

LA PASTORAL DELS MALALTS
Els malalts de la parròquia de Sant Antoni de Pàdua són atesos pel rector, el vicari i una dotzena de visitadors, homes i dones.
L’acció dels visitadora consisteix fonamentalment a fer companyia al malalt -tant a casa seva com a les residències i hosp58f3c0_enfermo-slideitals de la comarca-, pregar amb ell i, quan el malalt ho demana, portar-li la comunió, un servei, aquest últim, de què normalment s’ocupen el rector i el vicari. En una d’aquestes residències (1) el rector preside una eucaristia quinzenal a què sol assistir un grupo nombrós de residents. Els visitadors s’acostumen a reunir cada dos mesos amb l’objectiu d’actualitzar les llistes de malalts i analitzar les  necessitats d’ordre espiritual i, si cal, material de cada un d’ells.
Un cop l’any, durant la cinquantena pasqual, el mateix grup prepara la celebración comunitària de la unció dels malalts, que té lloc en el decurs de la missa de les 11.00 h que cada diumenge se celebra a l’església de la Vinyala. D’altra banda, i sempre que el delegat diocesà de Pastoral de la Salut els convoca, els visitadors acudeixen a la Casa de l’Església de Sant Feliu de Llobregat per compartir les seves experiències i inquietuds amb agents d’aquesta pastoral i visitadors d’altres parròquies.

(1) Centre Residencial SOPHOS de Sant Vicenç dels Horts.

Preparació al matrimoni cristià

Cursets Prematrimonials.

A la nostra Parròquia, som un grup de quatre matrimonis que a nivell d’Arxiprestat fem aquest servei a l’Església, que consisteix amb preparar aquelles parelles que s’han apropat a la Església demanant el Sagrament del Matrimoni.alianzas-oro-joyas-10704-MLA20033241707_012014-Y

Cal tenir en compte que demanar el Sagrament del Matrimoni avui, en molts casos, es tota una acte de valentia per la seva part, dons la societat que ens envolta, no es molt de rebre el Sagrament del Matrimoni. Opten per altres formes.

Els reunim amb varis grups de les Parròquies de l’Arxiprestat de Sant Vicenç dels Horts i els expliquem el que suposa contraure aquest Sagrament.

En molts casos son parelles molt allunyades que desco
neixen que és l’Església i quin és el pas que han demanat de fer.

Aquest es el moment en que s’intenta explicar, des del punt de vista de la Església, que suposa prendre aquesta decisió a la seva vida.

Com diu l’Evangeli cal anunciar a temps i destemps. Fen referència a aquesta qüestió, cal dir que sempre sortim molt contents després de les tres xerrades que els fem, dons el Senyor ens concedeix de poder explicar-los des de la nostra experiència, quin ha estat el pas que ha fet en Senyor a les nostres vides de Matrimoni. Poder veure com més d’un d’ells entén l’Església i la figura de Crist d’altre manera que fins ara entenia i poder donar pistes perquè a la seva vida matrimonial, si ells ho volen, poden aferrar-se i posar-se en mans de Déu.

Els parlem de la necessitat de l’oració, del Sagrament del Matrimoni com a elecció que han decidit fer a les seves vides i de la vida de cada dia i la seva relació amb tota la societat que els envolta. Relació amb la família, fills, treball, diners etc. etc.

Aquesta es la nostra missió dins de la Església, que Déu ens ha concedit de fer i que estem molt agraïts, dons ens permet de poder veure quan gran es el Senyor i quantes meravalles ha fet Ell amb nosaltres, no com una teoria sinó  com un testimoni que gràcies al Senyor i a l’Església, avui podem estimar-nos i ser feliços a pesar de les dificultats dels entrebancs de cada dia.

Vaja tot un regal.

Camí Neocatecumenal

EL CAMÍ NEOCATECUMENAL      (Pàgina oficial)

Responsable de les Comunitats:

Xavier Viñals i Viñals / Mail: vinalsvinals@gmail.com

Virgen del Camino Neocatecumenal

En paraules de sant Joan Pau II, el Camí Neocatecumenal és “un itinerari de formació catòlica vàlida per a la societat i els temps actuals”. Aprovat definitivament per Benet XVI el dia 11 de maig de 2008, el “Camí”, com tradicionalment se l’anomena, té els seus orígens entre els habitants de les barraques del barri de Palomeras Altas de Madrid, els quals, l’any 1964, van creure en l’Evangeli que, amb la Bíblia a la mà, els anunciaren dos laics que vivien amb ells: Francisco José (Kiko) Gómez-Argüello i Carmen Hernández. Quan Mn. Casimiro Morcillo, aleshores arquebisbe de Madrid, conegué aquest nou itinerari d’iniciació cristiana, animà els fundadors a portar-lo a les parròquies que el sol·licitessin. Fou així com el Camí es va difondre gradualment per l’arxidiòcesi de Madrid i per altres diòcesis espanyoles. L’any 1968 arribà a Roma i es pot dir que, d’aleshores ençà, no ha parat d’estendre’s per tot el món.

Posat sota la jurisdicció del bisbe diocesà, l’àmbit ordinari d’arrelament del Camí és la parròquia, dins de la qual és viscut en el si d’una petita comunitat que té com a model la Sagrada Família de Natzaret, lloc històric on el Déu fet home va créixer “en saviesa, edat i gràcia”, sotmès a Josep i Maria.

El Neocatecumenat consta de les catequesis inicials -que duren dos mesos i que tenen el seu punt culminant en l’anunci del kerigma o bona notícia de la salvació- i de l’itinerari neocatecumenal, dividit en diverses etapes, en què els neocatecúmens van revivint el baptisme que van rebre de petits, guiats per un equip de catequistes i sostinguts per la paraula de Déu, l’eucaristia i la vida en comunitat. A mesura que els germans d’una comunitat progressen en la fe, comencen a fer-se visibles els signes de la comunió, especialment el perdó i l’amor a l’enemic.

A la parròquia de Sant Antoni de Pàdua el Camí s’inicià l’any 1973 per voluntat del sacerdot salesià José León Echarri, qui, “tocat pel Senyor” (1), l’acollí amb entusiasme. Actualment en formen part més de dos-cents germans, joves i adults, distribuïts en deu comunitats.

(1) Ramón Alberdi: Los salesianos en Sant Vicenç dels Horts. 1895-1995, pàg. 352.

Parròquia salesiana

don-bosco-coloniaPARRÒQUIA SALESIANA
  • Parlar de parròquia animada per salesians és parlar de l’aportació original que aquests ofereixen dins d’una església particular.
  • Per tant, desenvolupar la identitat salesiana en la parròquia és una condició de vida per als salesians i un dret de l’Església a ser enriquida amb un do que la fa més universal i eficaç en la fermentació evangèlica del món.
  • Quan un Bisbe demana als Provincial dels salesians de la Zona de Barcelona que es facin càrrec d’una parròquia i ells accepten és, normalment, perquè s’ha constatat per les dues parts la condició d’una feliç convergència entre el carisma i el sistema educatiu de Don Bosco i les necessitats pastorals del territori. Actualment són 16 les parròquies i santuaris animats pels salesians en el territori de Catalunya, Balears i Osca.
  • En principi, tots els trets d’una parròquia salesiana estan descrits a la “Proposta Educativa de les Parròquies confiades als salesians”.
Principis de la proposta educativa de les Parròquies confiades als Salesians:
  • Una parròquia amb una opció preferencial pels joves, i els més pobres, com a eix transversal que impregna tota la vida de la comunitat parroquial.
  • Una parròquia amb una opció popular, i per tant, integrada en el barri.
  • Que és situa al barri com a centre d’evangelització, fomentant la centralitat del Crist, de l’Eucaristia i el paper peculiar de Maria. En aquesta evangelització, procura ser punt de referència especialment dels allunyats.Maria Auxiliadora22
  • Que desenvolupa la seva tasca evangelitzadora des de l’educació i la promoció integral de la persona (humana i cristiana).
  • Una parròquia que vetlla contínuament per ser comunitat i que es viu l’acollida a les persones, l’atenció als grups i l’esperit de família. Per això crea l’harmonia entre tots els grups, tot procurant la promoció dels propis de la família salesiana.
  • Una parròquia, que en la nostra situació social actual, fa una opció per les persones nouvingudes, especialment els joves i les seves famílies, afavorint la interculturalitat i el diàleg interreligiós.
La parròquia animada per salesians té com a responsable la Comunitat Religiosa Salesiana.
  • A ella se li confia la missió.
  • De l’esperit comunitari en deriva una visió de servei orgànic i corresponent de l’evangelització.