Mostra totes les entrades de PARRÒQUIA SANT ANTONI DE PADUA

LAUDATO SI

5 anys de la Laudato Si’ / L’Educació per a la sostenibilitat des de l’ensenyament de les matemàtiques

Com diu el Sant Pare en el punt 211 de l’encíclica Laudato Si (Lloat sigueu), «Només a partir del conreu de sòlides virtuts és possible la donació de si en un compromís ecològic. Si una persona, encara que la pròpia economia li permeti consumir i gastar més, habitualment s’abriga una mica en lloc d’encendre la calefacció, això suposa que ha incorporat conviccions i sentiments favorables a la cura de l’ambient. És molt noble assumir el deure de tenir cura de la creació amb petites accions quotidianes i és meravellós que l’educació sigui capaç de motivar-les fins a conformar un estil de vida. L’educació en la responsabilitat ambiental pot encoratjar diversos comportaments que tenen una incidència directa i important en la cura de l’ambient, com evitar l’ús de material plàstic i de paper, reduir el consum d’aigua, separar els residus, cuinar només el que raonablement es podrà menjar, tractar amb cura els altres éssers vius, fer servir el transport públic o compartir un mateix vehicle entre diverses persones, plantar arbres, apagar els llums innecessaris».

Amb els petits actes de cada dia, podem aconseguir grans coses. La família UICESTALVI va repassant tots els actes que porten a terme durant el dia de forma natural i intenten millorar els seus hàbits de consum.

La qüestió de l’aigua

Als alumnes d’Ensenyament i Aprenentatge de les Matemàtiques de tercer del Grau de Educació Primària de la Facultat d’Educació de la UIC, els vam plantejar accions que produeixen un consum més solidari. La proposta era quantificar l’estalvi d’aigua que podíem portar a terme si al matí en lloc de fer una dutxa normal que dura cinc minuts i es consumeixen 10 l/min. podíem portar a terme una dutxa ràpida de quatre minuts. Quanta aigua estalviem? Pensem que són quatre persones i cada matí amb la dutxa de cinc minuts gasten 200 litres. Amb la dutxa de quatre minuts, els quatre gasten 160 litres, l’estalvi és de 40 litres, si ho fem durant un mes és de 1.200 litres i al cap d’un any de 14.600 litres d’estalvi. […]

En el punt 212 de l’encíclica, hi diu: «No s’ha de pensar que aquests esforços no canviaran el món. Aquestes accions aboquen un bé en la societat que sempre produeix fruits més enllà del que es pugui constatar, perquè provoquen en el si d’aquesta terra un bé que sempre tendeix a difondre’s, de vegades invisiblement. A més, el desenvolupament d’aquests comportaments ens retorna el sentiment de la pròpia dignitat, ens porta a una major profunditat vital, ens permet d’experimentar que val la pena passar per aquest món».

Seguint amb la recerca de l’aigua, […] Un ciutadà europeu té un consum mitjà d’aigua a la llar de 150 l/dia, i un ciutadà africà de 2,5 l/dia… Quants litres consumiran els set milions de catalans en un dia? 1.050.000.000 l/dia, i en un més? 31.500.000.000 l/mes, i en un any? 383.250.000.000 l/any.

Si en lloc d’estar a Catalunya, els set milions fóssim a l’Àfrica, quants litres consumirien en un dia? 17.500.000 l/dia, i en un més? 525.000.000 l/més , i en un any? 6.387.500.000 l/any. […]

L’aigua és font de vida i un element escàs que cal conservar i preservar de possibles contaminacions, com diu el sant Pare en el punt 28: «L’aigua potable i neta representa una qüestió de primera importància, perquè és indispensable per a la vida humana i per a sustentar els ecosistemes terrestres i aquàtics. Les fonts d’aigua dolça abasten sectors sanitaris, agropecuaris i industrials. El proveïment d’aigua va restar relativament constant durant molt temps, però ara en molts llocs la demanda supera l’oferta sostenible, amb greus conseqüències a curt i llarg termini. Grans ciutats que depenen d’un important nivell d’emmagatzemament d’aigua sofreixen períodes de disminució del recurs, que en els moments crítics no s’administra sempre amb una adequada governança i amb imparcialitat. La pobresa de l’aigua social es dóna especialment a l’Àfrica, on grans sectors de la població no accedeixen a l’aigua potable segura o pateixen sequeres que dificulten la producció d’aliments. En alguns països, hi ha regions amb aigua abundant i al mateix temps altres que pateixen greu escassetat»

Salvador Vidal RaméntolArtículo publicado originalmente en la versión en papel de Temes d’Avui – Actualitat Pastoral. núm. 51-52