Mostra totes les entrades de Faustí Gutiérrez Díez

III – DIUMENGE DE QUARESMA

HOMES I DONES NOUS
Posa’t en el lloc de la samaritana. Vas a buscar l’aigua i t’has trobat amb Jesús, cansat, al costat del pou. El cor de l’home, simbolitzat per la samaritana; el pou misteriós; Jesús Font d’aigua! En aquesta escena es reflecteix cadascuna de les nostres vides, la humanitat sencera¡.
La dona busca aigua perquè té set. Com cada un de nosaltres. Només més tardes ens adonarem que en la nostra set (de felicitat, de reconeixement, de plenitud, de salvació) hi era Jesús donant-nos set de quelcom més gran.
Quina set profunda hi ha en tu que et fa estar insatisfet? Té alguna cosa a veure amb Déu ?.
El diàleg entre Jesús i el cor humà (l’home i la dona) sembla un diàleg de sords. Jesús parla de l’aigua de l’Esperit Sant, reservada per a la vinguda del Messies, la que ens transforma per dins i ens fa viure la relació amb Déu “en esperit i veritat”. La dona no entén, perquè l’essencial només s’entén quan un neix de nou, quan es produeix la il·luminació interior, i ha començat a desitjar sense entendre, a demanar el do que Jesús promet.
No n’hi ha prou a desitjar, ja que sempre desitgem en funció de les nostres necessitats. Per això hi ha un moment clau en aquest procés de transformació interior: quan ens deixem jutjar per Jesús i ens trobem, nus, davant la nostra pròpia veritat.
“Has tingut cinc marits,” és el que Jesús li descobreix a aquella dona. I l’ amor veritable només és el que neix de Déu, el que es rep de Déu com a do i font que no depèn dels nostres desitjos, ni esforços, ni bones obres, ni expectatives de felicitat.
Viure del do. En això consisteix la fe, l’adoració de Déu en Esperit.
La veritable conversió està en aquest pas del desig a la fe, en ser sobrepassats per la Gràcia. Pau del cor, que no viu de desitjos, sinó d’humil agraïment.