Advent: Mirant vers Nadal

Futur. Durant l’Advent exercitem l’espera, l’esperança. Exercitem les actituds pròpies de qui viu d’una promesa: Déu serà amb nosaltres (Is 7,14). Però no és una mirada al futur per fugir del món que potser no ens agrada.
Passat. Advent ens fa tenir present el passat tot preparant el Nadal (=naixement) del Fill de Déu, l’acompliment de la promesa (Mt 1,23). Però no és una mirada al passat per fugir del món que potser no ens agrada.
Present. El present de llumetes i ornaments de Nadal ens pot tapar el present real. De manera que els pastors ja no seran els pobres que acullen la novetat sinó unes figuretes bucòliques i entranyables però irreals, i els àngels deixaran de ser transmissors de la Bona Notícia sinó uns personatges que conten contes molt bonics però que els adults no es creuen.

L’Advent és per a ressituar-nos en el món. En el món i en el present. En aquest món on sembla que dominen valors que no ens diumenge1deixen viure humanament. En aquest món en el qual tenir un treball digne és difícil, on la crisi global és excusa per a retallar l’Estat del benestar…
Advent és temps per fer renéixer l’esperança tot vivint en aquest món. És temps per a escoltar bones notícies en una societat on la distracció només ens permet d’escoltar la part lletja de la realitat. És temps per a refer la il·lusió perquè el Fill de Déu hi ve i n’espera molt de l’encontre amb nosaltres.

Advent és temps per a tornar a creure. Creure de debò que Déu respon a la humanitat que el necessita. I que hi respon venint a viure en aquest món. I que hi ve fent-se home pobre, fent-se home víctima de les injustícies, fent-se un –infant– dels qui no compten.
Advent és temps per a refer l’amor (que humanitza). El Fill de Déu es fa home, es fa germà de tothom, dels pobres… ¿Per què no ens en fem nosaltres si creiem en ell?

  • Aquest “vetllar” per a donar fruit consisteix a:
    estar atent al que passa a l’entorn i en el món en general
    discernir (amb els altres) per a descobrir quina és la voluntat de Déu en cada situació
    pregar (Mt 26,41).
    Josep Mª Romaguera.