Sant Antoni de Pàdua

Biografia
Tot i l’apel·latiu de Pàdua, va néixer a Lisboa l’any 1195, al si d’una família noble que descendia del croat Godofreu de Bouillon. El seu nom de baptisme era el de Fernando Martins de Bulhões e Taveira Azevedo. Va educar-se a l’escola catedralícia de Lisboa. En contra dels desitjos de la família, va ingressar a l’abadia agustina de São Vicente de Fora, als afores de Lisboa, els monjos de la qual eren coneguts per la dedicació a l’estudi.san_antonio_padua
Va estudiar-hi teologia (especialment autors com Sant Jeroni, Agustí, Gregori el Gran i Bernat de Claravall) i les Sagrades Escriptures, a més d’autors clàssics com Ovidi i Sèneca. Va continuar els estudis a l’abadia de la Santa Creu de Coïmbra, amb el permís dels seus superiors. Allí va ser ordenat prevere.
L’estiu de 1220 van arribar a la ciutat les restes d’un grup de franciscans que havien estat martiritzats al Marroc. L’efecte d’això va fer que deixés els agustins i entrés a l’Orde Franciscà. Llavors va adoptar el nom d’Antoni, en honor de Sant Antoni Abat a qui estava dedicada l’ermita franciscana on vivia. Va anar al Marroc, a demanda seva, però va ser enviat cap a Europa per problemes de salut. De camí de retorn, el seu vaixell va ser desviat pels vents i va arribar a Sicília, on va trobar els franciscans de Messina que anaven al capítol general de l’orde que tindria lloc a Assís, on els va acompanyar.
Va ser enviat com a prevere a una petita ermita de les muntanyes de Montepaolo, i, passat un any de retir, el 1222 va començar la seva activitat com a predicador, viatjant per tot el nord d’Itàlia i el sud de França. A la Romanya predicà contra el catarisme. Va ensenyar teologia a Bolonya i després es va establir a Tolosa, Montpeller i Cuges-les-Pins. Va ser conegut com a Doctor Evangèlic i va escriure sermons en llatí per a totes les festes de l’any, conservats encara. Francesc d’Assís, a qui va conèixer, el nomenà mestre en teologia en consideració als seus grans dots de predicador i al nombre de conversions que va aconseguir.
En 1226, era custodi de Llemotges i en 1227, ja mort Francesc d’Assís, va ser nomenat provincial d’Itàlia del Nord, continuant la seva predicació contra el catarisme. En 1230, va renunciar al càrrec de provincial i va ser enviat a Roma, on aconsellà el papa Gregori IX en la qüestió de la validesa del testament de Sant Francesc d’Assís.
El 1231, va ser enviat a Pàdua (Venècia) i prosseguí la predicació durant la Quaresma. Va morir d’esgotament el 13 de juny a Arcella, prop de Pàdua. Era ja tan popular com ho és a hores d’ara pels molts favors i gràcies que els catòlics li atribueixen.